JOAN SALVAT PAPASSEIT
(1894-1924)

Poeta barceloní, articulista i autor de manifestos i proses diverses de caire polític i social. És un dels autors més populars i estimats pel poble català i ha estat musicat i recitat per multitud d'artistes.

Fill de món obrer de la Barcelona de finals del segle XIX i assidu als ambients contestataris, anarquistes i àcrates de principis del segle XX, de ben jove s'inicià en l'activisme pamfletari revolucionari al Grup Antiflamenquista Pro-Cultura.

Les seves primeres publicacions combinen la influència dels idearis anarquistes i socialistes, així com l'obra de Nietzsche i de Maksim Gorki, amb un marcat independentisme català d'esquerres. La seva actitud bohèmia i els escrits crítics que escrivia a La Justícia Social, Los Miserables, etc. contra l'status quo (recollits a Humo de fábrica, 1918) l'enviaren a passat algunes temporades entre reixes.

S'introduí de ple al món de les avantguardes a través del futurisme i del vibracionisme. L'any 1919 publicà el seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes que deixa entreveure les influències de Marinetti i, sobretot, d'Apollinaire. L'any 1921 apareixé el seu segon llibre de poemes, L'irradiador del port i les gavines, seguit de Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923) i un fragment més d'Els nens de la meva escala.

Morí tuberculós als trenta anys, i just un any després veié la llum la seva darrera obra poètica, Óssa menor (1925). Les seves obres completes s'han editat diverses vegades.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Salvat-Papasseit) per Gabriel Boloix.

 

ELS POEMES