MàRIUS TORRES
(1910-1942)

Poeta lleidatà. Considerat un dels poetes catalans més importants del segle XX.

Tot i que la tuberculosi li impedí fer vida pública des dels 25 anys, dedicà els anys de guerra i postguerra a llegir i a escriure. Ambdues qüestions, la de la malaltia i la de la guerra, es combinen en simbiosi en els seus poemes: el mal físic de l'individu es crea i s'entremescla amb el plany compartit de la pàtria vençuda.

Durant aquest temps de postració, admirà i interioritzà les ensenyances i les influències literàries de clàssics europeus com Molière, Baudelaire, Verlaine, així com dels trobadors medievals. 

Fins el 1946 restà inèdit, quan cinc anys després de la seva mort son vell amic Joan Sales publicà el recull Poesies, que tengué una influència notable en els escriptors de l'exili i de la llarga postguerra.

El mateix Sales, l'any 1976, publicà les Cartes a Màrius Torres, escrites entre 1936 i 1941, que permeten conèixer amb més profunditat en la personalitat de Torres

El 2010, en ocasió del centenari del seu naixement, s'organitzaren cicles i conferències per homenatjar la memòria de l'autor.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Màrius Torres) per Emili Gil i Josep Miàs. 

ELS POEMES