ANDREU VIDAL SASTRE
(1959-1998)

Poeta, dissenyador gràfic, fotògraf i delineant de professió.

Amb divuit anys publicà els seus dos primers aplecs de poemes, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic. Entre 1977 i 1979 dirigí, dissenyà i edità els sis volums de la col·lecció La Musa Decapitada amb obres de Jaume Sastre, Miquel Mestre, Andreu Cloquell, Àngel Terrón, Bernat Munar I una de pròpia. Entre 1977 i 1982, juntament amb Àngel Terron, dirigí i edità la col·lecció de poesia Tafal. L'any 1978 publicà Exercicis de despoblació i el seguí Llibre de les Virtuts (1980). Realitzà el disseny gràfic de la revista literària Latitud 39 (números 9-16), I poc després publicà Necròpsia (1984) Col·laborà amb el El Día de Baleares amb la sèrie d’articles «Els dies tranquils» I a Diario de Mallorca amb diversos articles d’opinió i de crítica. 

L'any 1988 publicà Els dies tranquils i L’animal que no existeix el 1993, guardonat amb el Premi Carles Riba de Poesia. Els seus poemes van aparèixer a diverses revistes d'àmbit literari: Reduccions, Urc, Èczema, Latitud 39 i Blanc d'ou. Publicà. El dia 20 d'agost de l'any 1998 morí d'una aturada cardiorespiratòria al seu domicili de Palma.

Pòstumament va aparèixer el recull Ad vivum (1999) i Poemes (2000), traducció d’un llibre de Paul Celan, feta en col·laboració amb Karen Müller. El 2008 aparegué Obra poètica i altres escrits. Té un carrer al barri de Gènova de Palma. 

ELS POEMES