JAUME VIDAL ALCOVER
(1923-1991)

Poeta, narrador, autor teatral i assagista manacorí, doctorat en filologia catalana. 

Comparteix la vida amb la també escriptora Maria Aurèlia Capmany. 

La seva obra creativa es basa en la versemblança aristotèlica, on les referències literàries d'un autor erudit es combinen amb la ironia, l'humor i la passió per la vida. Destaquen Sonets a Eurídice (1962), premi Joan Alcover, Les quatre llunes (1969), premi Víctor Català, o Terra negra (1970), premi Carles Riba.

Escrigué una extensa tetralogia de novel·les, Els anys i els dies, formada pels títols La vida fàcil (1987), Els intocables (1987), Els Sants Innocents (1988) i Els darrers dies (1988), amb l'objectiu de retratar la realitat de la societat mallorquina durant el segle XX i amb la pretensió d'alliberar els illencs de la imatge falsa de societat profundament ruralitzada i de paisatge pintoresc.

Publica estudis com ara Els trets fonamentals de la literatura catalana (1978), Llorenç Villalonga i la seva obra (1980) o Síntesi d'història de la literatura catalana (1980).

Tradueix, entre d'altres, l'obra de Marcel Proust A la recerca del temps perdut, publicada pòstumament. També traduí Rimbaud, Foscolo, Brecht, Barthes, T. Mann, entre d'altres.

El 1988 se li concedeix per la seva trajectòria literària la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jaume Vidal Alcover) per Xavier Gual i Carme Ros. 

ELS POEMES