''Quan de vegades entres on la vida no es mou, és bo desentranyar la soledat que limita amb l’obert.'' 

''Canta canta rossinyol, que en el cel hi ha una estrella.''

''La fatiga en tu, com el vespre en la blancor viva del mur.''

''L’àngel i tu, la seva amiga, lentament us haveu confós, un per l’altre, fets de mirada.''

''Però els homes, com fabuloses estàtues, sense lluita, sense força jeuen, com arbres abatuts pel vent i pel foc.''

''Però mai el frec de la vida no descompon aquest miratge, la mudesa en crida constant. Com des d'una alba tu somrius,  enllà del son i de la terra.''

''Que sol i estrany aquest camíque es perd on queda, grisa i sola,la casa trista: cap destíno s'hi atura, tot l'isola.''

''Quan és hivern, la posta promet els dies bells i en temps de primavera el cor alegre incita sovint a l'enyorança amb xiscle i vol d'ocells...''

''Ja el dia es pon amb llangorós calfred, el pàl.lid cel té llunyanies mudes, la serra mostra una blavor de fred.''

''Desisteixo de ser com un vent per l'espai, m'abat un fallimentde somnis, i una queixa muda i encara una pregunta pugen de mi davant del foc.''

''Però no temo gens la nit: el son amaga una recança, punyent, avui ja no somnio; més aviat una alba decebuda de pensaments enfredorits i foscos miro en despertar-me.''

''Noiesa meva, atarda’t, gira’t, contempla encara, més i més, muntanya,  bosc i solitud, crepuscle, calma de la terra.''

''No fugir del meu cor, no fugir cap enfora en la nit va girant! Potser el d'ella també canta així, i té el meu tan a prop, tan a prop!''

''Tant que voldria el cercle tancar: de tu a mi, de mi a tu cloent-se la vida i res ja no es perdria d'aquest immens, insadollable anhel!''

''...arremolina’t dintre meu, conjura contra el meu cor la teva força, arrenca ja l’escorça del fruit que no madura.''

''Quan se sent fer-se l’harmonia de vida i somni, temps meravellós! Quan la bellesa és la resposta al preguntar angoixós...''

''L'extrem d'una ala de l'aurora vermellejava en el cel gris, mentre el seu cos encara jeia mig enfonsat en el mar llis.''

''El dia va extingint-se darrera les muntanyes, l'última llum alegra l'infinit; tot calla i lentament va recollint-se, però les aigües, riu avall, estranyes, mormolen ja paraules de la nit.''

''Sols el misteri és nodriment del cor que viu i no reposa.''

''Així que us penso l'ànima somnia, se sent enduta per estranys anhels, i com un núvol ple de llum fa via cap a vosaltres, mons de poesia, meravellosos, inefables cels.''

''Visió daurada renoves el cor: ja tota la vida se’m torna record.''

''Sovint, sovint, l’home s’oblida del més secret i del més gran. Com un infant juga a la vida i s’embriaga del seu cant. Els dies vénen i se’n van.''

''...com a l'illa de Pròsper, encantada, sovint escolto la cançó d'Ariel.''

''Altra vegada les primeres fulles virginalment es van obrint a l’aire: tàcites veus petites de la vida, màgic impuls que es dilueix en èxtasi.''

''Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món.''

''Altres, però, la festa de la vida, només l’han pressentida des de lluny, com una olor feixuga de magnòlies obrint-se en un jardí...''

''I què cercaves en la tesa nit primaveral, plena d'estels i lluna? Et senties pujar cap a confondre't perdut en el silenci constel.lat.''

''Secretament anaven a trobar-se les mans, com si tinguessin vida per elles soles! Quin profund donar-se del tot, per elles, amb anhel sens mida!''

''Fugiu, ombres!, el cor que en veritat estima no tem les ombres, emportat en el corrent inesgotable del seu lliurar-se a l’estimat.''

''Viure, morir, perdent-se l'un en l'altre, sentint-se  l'un per l'altre com salvat, fills de l'amor, haver ja començat talment el vol sense retorn possible cap a ser un.''

''Quan la bellesa en un cor simple posa un sol instant només la seva flama, s’omple d’ocells la vagarosa fronda del sentiment i la cançó penetra fins al més íntim laberint de l’arbre.''

''Sóc un humil conreu ple de saó, per fer-s'hi petits arbres. És bo, potser, car l'ombra de les serres bressola com la mare el cor cansat.''

''Com crides, infantesa, en les profundes capes del cor, com, de genolls, et trobo, Déu meu, llavors, tornat pura lloança!''

''Sigues fidel a les petites coses; no t’és donat volar sobre el callat abisme. Pel fràgil pont suspès  del cant humil assaja l’incert, boirós camí d’aquesta a l’altra vora.''

''Vell amic, atansa’m, oh!, l’alta copa dels somnis, que en silenci la buidaré fins caure en un vertigen, de boira embolcallat...''

''Fes, doncs, lloant, el teu camí, des del matí fins a la posta. Davant l’enigma del destí, sigui el teu cant una resposta.''

''He posseït els camps, la brasa de la tarda, mes ara sóc orella i pas insomnes.''

''No hi ha cap alba en el futur ni cap estrella en el record, enmig del vent crepuscular; sóc en la terra del foc mort, cercant només el mar, el mar.''

''...vés-te’n de nit, pel negre mar sense fons ni vores, cap al teu port d’origen: l’inconegut.''

''Qui va deixar l’estèril port i ha fet del mar son element, no serà dut a contracor a la deriva, pel corrent.''

''Nat a les ombres, he clamat en la mortal planura: sé el vertigen de les estrelles, l’orba soledat. Sóc riu encès, fluint des de l’origen.''

''Tota averanys, aquí, la veu del bosc, amb no fullosa parla d'arrels, diu foscament l'arcà.''

''He caminat fins a arribar al profund del bosc de la paraula, per on llisquen les aigües de silenci; m’he banyat en la secreta gorga, ressorgint transfigurat en la forest de símbols.''

''No em val dreçar-me, sotjar el misteri de les bèsties, interrogar l'antic silenci profund del bosc.''

''Que ja no sé la parla dels homes, car he pres un sol camí, el sempre inconegut vers l’indicible.''

''I seguiré el camí que les paraules apareixent em fressen, cap a quines profunditats?''

''Com la terra callo, duresa endins la veu se m’ha girat, arrela en el profund, beu de les aigües no parladores.''

''Apagaré les flames de la posta, m’endinsaré per la boirosa nit, cauré, sement, ara que res no brosta.''

''Fill del foc i les ombres, a recer de la nit, el vent de la paraula se m’ha tornat un arbre.''

''Quan el vespre madura, que les boires aplega, ja, pensament, doblega, vençut, el cap, i les parpelles cloent, fes-te pastura de silenci d'estrelles.''

''Dominaré somnis de vent, pors de la nit, ones de febre, amb aquest do: càntic vivent?''

''Cap plany si, fugitiu, ja l’or és vent, oh cor perplex; no vulguis del tresor que brilla esquiu més que el reflex.''

''Aturo la imatge pura de les coses en un bres de silenci que murmura, quan un déu passa a través.''

''Convit a gust veritable de la terra, so de l’alba, guardaré totes les coses fins a l’últim crit foscant.''

''Mira només, en el jardí, les roses, ofertes a la dea en vives flames, fins a la mort, encesa plenitud.''

''Paraules són misteri.''

''És ara quan afirmo, coses, que sou, mentre m’estic bevent aquestes aigües de silenci que brollen de vosaltres, i sóc un àmbit on el cant circula com una sang, on tot, a cada instant,  és l’únic i perfet i perdurable.''

''Ai, arbre del meu crit, que les arrels penetrin en la roca mentre creixo cap a la nit i em perdo; que la mort no pugui ja trobar-me com una herba, que em senti, roca, sempre, a les arrels.''

''...jo veia l’escala de la llum, per on els cants davallen al solitari cor. ''

''Selva muda, com els infants camino, lliure, lliure, sentitnt la quasi veu que del Callat arriba a mi, bevent el seu somriure.''

''Després de molta lluita, sols després, pot la mirada omplir-se i retenir calladament. I el gra madura als camps.''

''Aquest és el camí: pel recremat areny, he sentit el cruixir de la neu en el bosc; on jo queia ferit sota el pes de les ombres, m’he trobat de genolls entre el vent i la llum.''

''De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada.''

''Vares venir fins on jo dormia i em vas despertar, i em vas convidar a tenir set, una gran set per a la qual et vas fer copa on jo la pogués beure.''

''Rera la casa no hi anessis mai, ni a ple dia, l'excessiva flaire d'aquestes herbes embruixades lleva seny i esperits, els escurçons vigilen, l'aranya fila mort. Allí fresseja l'arbre de la por.''

''Tot es mor sostenint entre dits blaus una flor roja. Qui gosa encara dir: sóc?''

''Camins de roca llisquen ferits de vespre, de tort, cap als avencs ominosos. Sóc al barranc, em tapen les falgueres, oloro crits.''

''Beguem la copa dels somnis i morim a l'últim glop.''

''...el cop d’una ala poderosa, remorejant, excel.leix a dir-me: dia blau, corba d’onada, roca encesa pel crit del sol. I cremo tot en cant.''

'' He decidit escriure poesies concretes. Envelleixo, calen realitats, no fum. I tanmateix, un fum ara m’entela, s’interposa, fluix, entre la Cosa i jo, que totes les arestes afina: ja el món quasi no fa mal.''

''És vell el temps i les marrades porten a llocs de mal estar. Jo, consirós, m'embec de temps, trafico amb el ressò de les campanes mortes, atresoro secretes veus o faig volar els coloms de la paraula...''

''Vibració primera de tota fulla, de tot branc, de tota la terra entre tu i jo. Que ja l’abisme ni els rius profunds no poden separar-nos. Crit en el crit, cantem-nos a l’orella.''

''En el consorci dels vells, demano que no em treguin d'on, a redós, curo sargir les malles de la xarxa del temps.''

'' Jove, la nit s'esgarrifà del meu bram antiquíssim.''

''Altra vegada sóc al lloc mateix on sempre arribo quan baixo lentament al soterrani de la petita casa de mi mateix.''

''De cada volta a més ardor creixent, en càntic clar s'ordena el somni fosc. D'ara endavant no seré mai lament.''

''Rosselló-Pòrcel ple de crit. Mal instal.lat en l'aspra nit, rica la boca de paraula...''

''No vull confort, ni llit, ni dolç recer ni calma que no sigui la del mar, ni sostre que no sigui l’aire ver.''

''He posseït el matinal atzur i la secreta vermellor de l’or, però quan venç el tenebrós conjur, sempre abocat als alts penya-segats, la por i el crit dels vents arremorats em fan clamar cap a l’Ocell més fort.''

''Jo parlo baix amb mi, davant l’espessa cara que em torna el mirall. Què sóc?''

''Tractem-la bé, mirem d'acostumar-nos a la fragilitat i no posar-la a prova.''

''Visc a les fosques, avar d'imatges col.leccionades com munts de cartes i fotografies guardades en un moble que grinyola de nit, que la humitat reinfla i roseguen els corcs.''

''De boca a boca no hi ha distància: justament convé. Respira en mi, beguem-nos tot el cos jaient a terra.''

''Aprofitem les mans per a tocar, palpem-nos tot el cos, mesclem-nos, amortem el fred i prosseguim.''

''...omplint-nos en l'abraçada, cada cop els braços troben més cos.''

''És un àpat insòlit: ens mengem amb gana, l’un a l’altre, sense dir res o bé parlant del temps.''

''“La primavera és com un nen que sap poesies” (Rilke). Un home sol a mig camí.''

''Llegim-nos l'un a l'altre La Tempesta: sabrem alguna cosa de la vida, del somni i de la mort.''

''Va pujant el temps. Escric a la pissarra transparent de l’aire signes. He cremat un ram de fulles grogues. He d’omplir de nou l’eixuta cisterna.''

''Miro la nit amb ulls esbatanats, em preparo no sé per a quins actes, mormolant entre dents com un que sap un vell secret. Sóc en el fosc, entre adormits, el vigilant de l'obra.''

''En veritat us dic que no es fa res en veritat sinó per la paraula creadora del silenci.''

''És així com d’un femer el gira-sol o de la fosca el llevant puja. Baixo d’un tren llarguíssim aturat a ple camp a la nit: el món se’m torna gelatina freda.''

''Si vols, quan ja no puguis suportar més la solitud, agafa el taxi que està immòbil també fora del temps.''

''Temps, no te’n vagis massa de pressa, tot el que podem és en aquest espai de vida que se’ns dóna sense perquè: ja tot sentenciat pel jutge penitent.''

''...fins a l’últim dia de tots aniré mal corrent, mal caient, no sabent o no tenint valor per acabar sense un crit ni una queixa.''

''L'hara-kiri m'escauria potser, però fa molta por d'obrir-se el ventre, fa molta angúnia que ens vegin les entranyes.''

''Tot són fantasmes, ombres.''

''Nit fosca amb cossos abraçats. Matinades amb cossos abraçats. I l'absurd pensament de poder ser no ja dos sinó un -estatuït de semprei sempre fals.''

'' Aboca’t a la nit. Escolta els ocells, mira el dia com neix. Torna a veure les coses en els ulls d’un infant. Torna a llegir en els llibres ara que és tard. Has de fer una altra vida.''

''No hi ha temps per aturar-me a contemplar les formes que s’assemblen a la meva. Tot és irreversible: viure i morir.''

''Vols ajudar-me a suportar aquest pes, a encendre un petit foc per escalfar-hi  les mans tan buides de tots dos.''

''Hem retallat un tros de vida petit, és veritat; penso, però, que és així com vivim: acarrerant-nos pels llocs petits i protegint-nos de tot. Estem a la intempèrie.''

''...vull encendre el gran foc: que totes les guspires omplin la nit.''

''Com que no menjo per la fam que tinc com que no calmo la gran set que tinc, com que no sé de canviar el meu crit en mena de vianda, pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.''

''Camino per un bosc cremat, sense arbres, veig sorgir les rels. Tinc por.''

''Temps perdut. Temps perdut. Temps perdut.Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats, és potser despullar-se per trobar el camí de l’altra banda. Gorgs.''

''No deixis mai de tocar en el passat ni ara. Crea el so.''

''En arribar a l’indret dels roures i del cedres, la vellúria dels quals fa remuntar-nos als besavis, se m’han tornat molt insignificants totes les coses...''

''Quan pugis, coraller, i t'hagis tret el feixuc escafandre, t'hauràs guanyat una mar llisa i el vol del gavià.''

''Tot reprèn significat com més una gran boira bolca els sentits.''

''He vist anar i he vist tornar, de lluny, aplecs de gent -estendards i cridòria- pels flancs de la muntanya. Berenaven, bevien, ballaven excitats.''

''Menjar formatge, beure vi, sota una alzina, amb el celatge al fons -roig, gris, morat-, i no sentir cap veu, diré que és mitja vida. L'altra mitja, la mort va rosegant-la amb dents de llop.''

''Se'm dóna sols mirartemporalment les coses.''

''Del terrat estant mireu les illes, la roent estesa del mar, el matí transparent, la brusa d’una dona voleiant al vent.''

''Ens despullem, nedem. Esgarrifor de carpes. Nas vermell de l'home que ens mira des del blau.''

''No pas tots els matins, ni que sigui diumenge, podem obrir-nos a la vida, saber tot d’una que no és tan sols frustració, treball, sinó llis trampolí...''

''La nit és tota per nosaltres. Encén el vi.''

''...i quan el goig fou caçat fins a l'esglai convuls vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents, i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim uns altres, ja per sempre units.''

''Jo sé que està molt amagat, fins quan et tinc entre els meus braços, i bec en els teus llavis, que a poc a poc acompleixen, i cada cop més de pressa, amb cega força els designis descoberts de primer en el simple somrís...''

''... vam morir, mai no morint, com de cremades d'últim grau.''

''Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca  de boca i que ens mesclem els cossos, mai no som un.''

''Tot convergeix en una flor mirada i no collida.''

''Torna'm a la furiosa passió que de mi va fer un altre. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n'alegro.''

''...si fores pur en el pur, diré que vas donar la mesura d’un home.''

''No tinc ara temps de cavalcar els encesos cavalls. Sento que tanquen el bar. Anem a la segura mort transitòria del son. I fem per començar noves formes de vida.''

''Els matins se’t lliguen als cabells. Amb el teu gest vertebres els meus somnis.''

''Però tu vares dir que no podies, que estaves compromesa amb els estels de prima nit i que amb ells volaries per la quieta conca fulgurant. Que eres un griu.''

''A l'aigua ens abracem: té el pubis escarolat, la gropa sumptuosa, que en jo tocar-la es fa més plena encara. M'hi encavalco. Fuig. Entrecuixem.''

''Hem travessat les nits plenes d’espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents. Hem penetrat en coves de cristall de roca.''

''Abracem-nos, arrossegats pel vent que singla cap a la nit rocosa. Vastos paratges de silenci.''

''Anem fins a l’umbracle a reposar, sense dir res, sentim-nos l’un molt prop de l’altre. No ens toquem. Evaporem-nos.''

''Somnis. Tan avallque ja el riu subterrani salta fora: canvis de cel nocturn, remor vella del mar: tot recobrat en un ordre distint.''

''No hi ha cap novetat. La crosta ja resseca de la vida, cal només arrencar-la, baldament faci mal: trobareu el que som: aiguavessants d'una mateixa soledat.''

''Amb els teus ulls molt foscos i brillants has mirat els nens i has sentit “felicitat”.''

''Està bé, però pensa que no serveix de res tirar una sola pedra, que has d’estar aquí des de la matinada fins a la posta, des que neix la nit...''

'' Corren fantasmes per tot el pis. No apaguis el llum. Espera el dia nou, sense dormir si pots escoltant la tempesta.''

''...he dit una cançó, baixa la veu, perquè es faci, de nit, ardent i gran entre el fullar dels arbres. He suplantat els somnis.''

''Encercar els orígens costa molt car.''

'' Llac de silenci. Qui és que neda?''

''Sols a la taverna dels Oratges se senten les màquines de joc; encara allí, pots beure canya a glops petits.''

''Fem per manera de pujar l’escala que inventarem, graó rera graó, fins a tocar el zenit del nostre somni; davallarem després i comprarem pastissos i vi de marca, sec. Gaudim sense metàfores.''

''Entre tu i jo hi ha un invisible tel tan fi que una alenada el desfaria, un simple buf. Però nosaltres ens volem així, més de la nit, sense parlar, més de la nit.''

''Qui gosa encara dir: "Sóc", "Vindré demà", "T'estimo", si estan glaçades les arrels? Abaixa la veu, abaixa-la, enfonsa el rostre en la terra fangosa.''

''És encara de nit. Demà serà el nou dia, que és un dir. Ja tot és enterrat encara que fem veure que vivim. No vivim. Som uns pollets...''

''No tornis, alba de la joventut. No tornis, vespre de la joventut. Deixeu-me estar com ara estic: sol amb l'amic que he anat fent de mi mateix.''

''Del pujar i del baixar en dic sempre una mateixa cosa, i sempre repeteixo la mateixa cosa: En el botó de la roda no hi ha moviment.''

''Fosc en la nit, tot sol, em mires i t'escrutes a tu mateix; han mort els qui estimares; podereges, amb tot, encara en el crepuscle de l'edat.''

''Necis, calleu. Tots ara a casaa meditar. Tornem a la nit llargadels rius.''

''Tot, sempre, té el seu equivalent: la nit una pissarra plena d’estels de guix, el dia un cavall blanc vora la mar, l’hivern un vell decrèpit i farfallós, la primavera un crit, l’estiu incendis...''

''No tinc por de la rossola ni de la nit feredat. Qui és que aquí m'ha portat?''

''Sortiu, ara, dels vells nius, bruixes, dimonis i grius, a la sabàtica festa, ompliu la volta celeste, que jo sóc, entenebrit, el magià de la nit.''

''Sorres d’amor. Mar gluix. Palpo records. S’acosten de puntetes els meus morts.''

''Tan sols la flama d’un ardor sense límits he posseït: encara em dicta foscos, a voltes perillosos cants.''

''Apaga el foc, encén el llum, busca el teu lloc i mira el fum.''

''Malfia’t sempre de la recurrència i no segueixis càlcul: fon-ho tot en el gresol incandescent del mot: única llei de la gaia ciència.''

''Sol és qui no té ningú que l'habiti, però tu, ple de records de la vida, no te'n facis el dejú, que ets soledat compartida.''

''Nu del tot en l'univers, ara res no m'és advers.''

''Algú pujà de les valls i em portà nets enfilalls de mots: que en fes poesia. Però jo en faig encenalls que encenc quan clareja el dia.''

''Calla, dolor: sóc ja de mi sols una resta, però encar és íntima festa sentir, al lluny, la veu del mar.''

''Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així: nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada. Només d’un llamp en closa nit podrà morir.''

''Sec dolor, descobrir que ets en terra caigut, sense crit, sense foc, tros inerme de roc, impotent i perdut.''

''Sóc un conill de bosc escapolint-me per la brolla punxent. Vull sobreviure.''

'' I tentinejo, palpo parets de fosca, no tocant ja mai el cos de préssec de cap dona, car ja no estic enamorat. Malaguanyat temps de la vida, aquest, tan sols per patollar-hi.''

''Jo, què hi faig, aquí? Cabdello mots: quin fil més llarg, la vida!''

''Fem-nos l’amor, oh infinit orgasme, i tot acabat.''

''Posem paranys per enganyar la nit, siguem tan sols un vague somnieig de vida vulnerable: crit escrit.''

''Ens el direm sens dir-lo, que no cal, que la mirada per això més val, i ens confondrem per sempre més amb tot.''

''Estima sense voler ser correspost. Posa't a prova: calla i escolta l'indiscriminat so de la vida. Sol, cada batec es correspon potser amb alguna cosa.''

''Per què, Llorenç, fill de la nit, amb fressa  de camions, acuts ara, tot d’una, a esgratinyar el silenci ple de llum, i la figura dreta allà al balcó, fent-me adéus amb la mà...''

''Poden llampecs obrir-nos un instant la closa fosca i descobrir-nos  arbres, ponts i parets. Pot d’un profund silenci sorgir un so clar. Tocar una roca amb molsa consola.''

''Tot el passat és com un dèbil crit fumós que va perdent-se en l’aire espès. Tot és fluent i tot és permanent. Les paraules em porten no sé on: en elles ara em quedo, i és un món.''

''Quan sóc ran de l’abisme, què em reté? No cau mai daltabaix el vianant que sap que res no porta mai enlloc...''

''La finitud és un vaixell varat, l’hortalissa que menjo no té cucs, el silenci m’impregna de clarors. La mort és purament un canvi més.''

''Què se’m va perdre en aquest lloc ferest, que sempre hi torno i res no hi trobo mai? Se m’hi perdé la por de no trobar, i de cercar faig compte sempre més.''

''El cant del gall és ric a mitjanit, la lluna plena em dobla la fortuna. No moriré de cap angoixa ardent si visc perdent-me, sempre enamorat.''

''No tinc cap por de perdre'm en crepuscles. Clareja el dia, però no hi veig clar. Et correspon ser un focs ocell de l'alba. No perdis mai la teva dura força.''

''Ser vell de veritat vol dir saber estar sol. Estalvia gemecs i fes més ample el mar.''

''No goso fer res absolutament sinó, quiet, mirar el dedins secret del blau de la paraula.''

''...el que eren els seus ulls són perles ara, ni una mica del que és en ell mortal no s'ha perdut...''

''...tot ara es renova: plenitud de juny; de la vida en prova, tot l’espai retruny.''

''Qui d’amor s’abriga puja l’esglaó que el deixa a l’artiga del saber major.''

''M’he tornat una bola de billar de vori que rodola empesa sempre pel tac sinistre i dolorosament, topant contra les bandes del rectangle, és repel·lida amb seca violència, sense parar.''

''Plou foc, el terra és un incendi groc.''

''Ara, amics, anem a celebrar l'àpat companyonívol; de res no cal parlar, que la guspira de l'esperit es manifesta als ulls i som un tot sabent-nos solidaris.''

''I, doncs, és falsa tota queixa que digui, tot gemec que faci, tot ploricó: que el que, però, perdura ho funden els poetes.''