JOAN PERELLó
(1953-)

Poeta camapner.

Va iniciar la carrera literària amb la publicació del recull poètic És massa difícil a l'antologia col·lectiva Temptant l'equilibri (1973), amb poemes de Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler. El mateix any va aparèixer el seu primer recull, Sempre trobaré algun dolor (1973), i tres anys més tard, el llibre de poemes en prosa Baf de llavis (1976), guardonat amb el premi Andreu Roig de Poesia del 1975.

L'any 1997 va trencar amb més de dues dècades de silenci editorial amb la publicació de Carasses (Premi Bernat Vidal i Tomàs 1997). Després, han vengut La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d’ànsia (2005), Quadern de manobre (Premi J. M. López Picó 2007), A recer (2009), Inventari d’omissions (2011), La casa del vespre (2014), L'atles deshabitat (2015), Abecedari de crepuscles (antologia, 2017). El seu darrer poemari és Paisatge en pèl

Té tres llibres de prosa: L’error o la vida (2013), Música de la indiferència (2015) i La ginebra trista del Cafè Balzac (2019). 

Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'anglès i el francès, i formen part d'antologies col·lectives.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Perelló) per Josep Miàs.