ANTONI ARTIGUES
(1950-2018)

Filòleg i activista cultural, mestre de mestres i referent absolut en la formació, creació i divulgació poètiques en l'àmbit de la literatura catalana del XX.
L'any 1975 es llicencià en filosofia i lletres (Pedagogia) i el 1979 en filologia fomànica (Catalana) per la Universitat de Barcelona, on es doctorà en filologia romànica (catalana) l'any 1983 sota la direcció d'Antoni Maria Badia i Margarit.

Va ser professor a l'Escola de Magisteri de la Universitat de les Illes Balears des del curs 1977-78 i va ser catedràtic d'escola universitària des de 1986. De 1986 a 1988 va ser subdirector de l'Escola de Magisteri. Fins a la seva mort va ser professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Artigues tenia una extensa experiència com a mestre, divulgador, activista cultural i militant de la llengua catalana. Fou l’autor de diversos llibres sobre llengua i didàctica lingüística, així com reculls de poesia per a les escoles. També va escriure llibres de text de llengua i literatura per als estudis de primària.

Artigues fou un investigador de les tradicions i les expressions de cultura popular de Mallorca, així com un gran promotor de muntatges poètics i teatrals. Era també xeremier, recuperador de les festes populars, impulsor de l’espectacle i disc Cançons Republicanes, juntament amb Biel Majoral i Bartomeu Mestre. Fou també cofundador de la llibreria Quart Creixent, ubicada a l'antiga farmàcia de son pare.[2]

L'any 2017, va rebre el premi Emili Darder, que forma part dels Premis 31 de desembre, pel seu projecte acadèmic Magisteri Teatre- Mag de Poesia, que tenia com a objectiu representar els autors més destacats de la literatura catalana o autors universals en versió catalana, i del qual aquesta Poeteca vol ser projecte de compilació hereu i continuador.