NARCíS COMADIRA
(1942-)

És un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari gironí. 

La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic. S'inicià amb imitacions castellanes de Juan Ramón Jiménez però després va començar a escriure poemes en català, prenent com a model la poesia de Joan Maragall o Carles Riba, i les obres de Baudelaire, Rilke i Hölderlin. Valora principalment el mestratge de la poesia de Gabriel Ferrater, de Josep Carner i de J. V. Foix. 

Terra natal (1978) i Àlbum de família (1980) marcaren una inflexió en la seva poesia. L'any següent, el 1981, va agrupar tota la seva obra poètica en un sol volum, La llibertat i el terror: Poesia 1970-1980. Posteriorment va publicar Enigma (1985) —Premi de la Crítica Serra d'Or i Premi de la Generalitat de Catalunya— i tot seguit vengué En quarentena (1990), Premi Ciutat de Barcelona, Premi Nacional de la Crítica i Lletra d'Or. El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 ha aparegut a la col·lecció Letras Hispánicas El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra). 

Com a traductor cal recordar les seves versions de diversos autors, com ara Auden, Pavese, Bassani, Leopardi, Lowell i Montale, una antologia de la poesia italiana, entre d'altres, que donen fe de la seva extraordinària capacitat literària. També ha fet estudis crítics de la història de l'art i de l'arquitectura catalana del noucentisme. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Narcís Comadira) per Jordi Ferrer i Nausica Solà.