ANTONI CLAPéS
(1948-)

Des de 1964 escriu poesia i textos relacionats amb la poesia. Fins ara ha publicat dues dotzenes de llibres i nombrosos textos en edicions d’art, pròlegs, plaquettes i antologies. En els quals destaquen els poemaris "L'arquitectura de la llum" (2012), "La llum i el no-res" (2009), "Alta Provença" (2005) i "Destret" (2003).

Ha guanyat els premis de Poesia Joan Alcover (1989), Cadaqués a Quima Jaume (2010),  Josep Maria Llompart – Cavall Verd (2010) i Nollegiu (2018). La seva poesia ha estat traduïda al francès, espanyol, italià, portuguès, àrab, alemany, romanès i anglès. El 1989 va crear l'editoria de poesia Cafè Central.

Tradueix poesia del francès i de l’italià. Ha traduït, sobretot, Philippe Jaccottet i poetes quebequeses (Denise Desautels, Nicole Brossard, Diane Régimbald, France Mongeau), i la prosa de Jules Renard, Christian Bobin i Jean Cocteau.

Ha fet lectures de la seva obra a nombrosos indrets de Catalunya —entre les quals, al Festival de Poesia de Barcelona (2014), a Poesia i+ (2017), i a Domini Màgic (2018) i dels països de llengua catalana (entre els quals, el Festival de la Mediterrània de Palma), i en Universitats i Festivals de Poesia a Mèxic (México DF i Guadalajara), al Quebec (Mont-real, Quebec i Trois-Rivières), EUA (San Francisco, Berkeley i Baton Rouge), Xile (Santiago, Valparaíso, Colchagua), Berlín, Beirut, París, Buenos Aires, Londres, Liège, Swansea, Aveiro, Toronto, Kranj (Eslovènia) i Glasgow.