Professor de valencià a secundària. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València amb la tesi La poesia catalana dels anys setanta al País Valencià. El primer Joan Navarro (1973-1989). Ha escrit els pròlegs de 40 anys de grills esmolen ganivets a trenc de por de Joan Navarro i L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (2014), de L’esmorteïda estela de la platja de Salvador Jàfer (2014) i d’Estocolm de Josep Vicent (autor-editor, 2017). Ha ressenyat llibres a les revistes El temps, Caplletra, Núvol i sobretot Caràcters. Ha presentat en viu novetats de Joan Navarro, Josep Vicent, Josep Manel Esteve i Jordi Colonques.

Com a poeta practica el joc de paraules. Ha publicat textos en Saforíssims, al catàleg Bio(s) de l’enyorat Evarist Navarro i en les antologies Poetes d’ara en homenatge a Ausiàs March (1997), 62 poemes per l’Ovidi (2008) i Tibar l’arc (2012). Participà en les difuntes revistes saforencovalencianes Albadís i Òxid, en la també difunta Mà d’obra i en l’electrònica i viva SèrieAlfa. Ha publicat els següents poemaris: Ara és de(mà) (2000), A plec dispers (2008) i Anit sempre (2017)