MIQUEL BAUçà
(1940-2005)

Escriptor i professor felanitxer, envoltat d'una aura mítica, com d'autor de culte. 

Es donà a conèixer de ben jove entre els escriptors arribant a les Converses Literàries de Formentor en bicicleta, la seva gran passió juvenil, des de Felanitx. Amb els primers poemes que publicà (Una bella història, 1962), enlluernà el panorama literari de Mallorca i Josep Maria Llompart l’assenyalà com el nou gran talent.

Per mitjà de la seva poesia, així com dels seus postulats socials, transgredí la frontera de la literatura cap a altres ciències i ideals, tot rebutjant les societats literàries del seu temps. La seva obra es pot dividir en dues etapes corresponents a 16 obres poètiques. Una primera que va des de La carn i el goig (escrit el 1957 i publicat el 2017) o Cants jubilosos (1959 –editat parcialment el 1978–) fins a En el feu de l’ermitatge (1993 –editat el 2014–); i una segona a partir d’El Canvi (1998), innovador recull estructurat en forma de diccionari, fins a Els Somnis (2002), Rudiments de saviesa (2005) o Certituds immediates, publicat pòstumament el 2007. 

Tot i que sovint se'l classifica dins les tendències del realisme històric, Bauçà, allunyat de qualsevol cercle literari estanc, deixà una obra inclassificable i lingüísticament riquíssima que parteix de registres lírics populars però que no s'hi acomoda i, a través de l'ús de tota casta de recursos fonètics, musicals i narratius, eixampla els límits de la literatura catalana contemporània. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'ALEC (Miquel Buaçà) per X. R. Trigo.

ELS POEMES