BERNAT ARTOLA
(1904-1958)

Poeta i crític d'art castellonenc.

S'interessà des de jove pel dibuix, la pintura i l'arquitectura, tot i que finalment es decantà per les lletres i s'adherí a la ''Generació de 1930''.

Guanyà les edicions dels Jocs Florals de 1925 i 1926 que organitzava ''Lo Rat Penal'' a València i l'any 1928 publicà un primer aplec de poemes, Elegies, elogiat per Unamuno. La seva trajectòria poètica es bifurcà en dues tendències: una de to popular i pairal, com és el cas de Festivoles (1941), A l'ombra del campanar (1945) o Poble: (cançoner satíric) (1947); i una altra de més intimista, metafísica, elegíaca com Llàntia viva: planys i cançons (1947) o Olivera i llorer (1950, publicat pòstumament el 1968).

Als anys 50 s'afincà a Madrid i combinà l'activitat poètica amb l'ensenyament i la crítica artística. Fruit d'aquells anys sorgí el darrer llibre de l'autor en vida, Collita (1956). 

Morí dos anys després, deixant una trajectòria poètica inacabada, i no fou fins l'any 1983 que l'Ajuntament de Castelló publicà les seves obres completes.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Bernat Artola) per Abel Ramon Vidal.