JOAN BROSSA
(1919-1990)

Poeta, dramaturg i artista plàstic català, tot «poesia» en definitiva. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

Fou un dels fundadors de Dau al Set (1948) i un dels màxims exponents de la poesia visual catalana. Ho va tocar tot: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. 

A partir de 1967 Brossa es dedica de ple al món dels objectes, un camp sense les restriccions pròpies del llenguatge. També en la recerca de la màgia quotidiana, la denúncia social i la transgressió. Al final de la seva vida, Brossa va rebre un ampli reconeixement amb nombroses traduccions de la seva obra escrita, exposicions de la seva producció artística i premis, que el van situar com una de les figures cabdals de l'avantguarda catalana.

En la seva obra escrita destaquen les obres de teatre:

Farsa com si els espectadors observessin l'escenari a vista d'ocell (1951), Nocturns encontres (1951), Or i sal (1961), El bell lloc (1961), Calç i rajoles (1963), Collar de cranis (1967), El rellotger (1967), Poesia escènica. Teatre complet, 6 volums. (1979-1983), La xarxa, Aquí al bosc i Olga sola (2005) o El dia del profeta (2008). 

I de la producció poètica de més d’una cinquantena de títols:

Em va fer Joan Brossa (1951), Poemes civils (1961), El saltamartí (1977), Poesia rasa (1979), Maneres (1976), Antologia de poemes de revolta (1979), Calcomanies (1985), Ventall de poemes urbans (1988), Un home reparteix fulls clandestins (antologia, 2004), etc.

Morí el desembre de 1998.

ELS POEMES