''... aquesta nit faig engrunes amb la traça del record que tinc als dits. Buits dos dies, van prémer l'ombra del toc dels teus dits, quan te'm perdies.''

''Després vénen els anys, i feliçment també s'allunyen, i se'n va cansant la mà que acaricia el front tossut de l'anyell íntim, i ve que adoptem aquest plural, no sé si de modèstia, que renuncia al singular, se'n deixa, però agraint-lo i premiant-lo.''

''Però cap vent no en fa justícia. Romanen, inconvincents i eixuts, sota cada any que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre...''

''La nit que se me'n va, una altra nit, i l'ala d'un immens avió caigut s'ha interposat entre aquell blau espès i la finestra, i dubto si és un verd tenuíssim o si és plata...''

''Donem-li temps i oblit. Callem, fins que ningú, ni jo mateix, no el pugui confondre encara amb mi.''

''Tallem el vent de llauna amb la cisalla dels udols llargs. Esgarrapem la sorra. Lladruquegem la mar, la disfressada.''

'' La carn més pura ja somnia. Vol carn, sense l'empelt de la memòria d'una altra carn, senil. No vol més verb.''

''Les arrels cruixen sordes, i les branques exulten de dolor, per proclamar que és greu que bufi l'esperit.''

''Lliurat a l'esperança que els espasmes de l'aigua li anirien a favor, deia fe en el llenguatge. Va morir devorat: l'inefable el va temptar.''

''Diré el que em fuig. No diré res de mi.''

''Ningú no veu quan va per ell, que és seva la vida que li passa pel davant, i fuig del compromís d'afavorir-la. Després oblida, i es fa l'innocent.''

''Deixa'm fugir d'aquí, i tornar al teu temps. Trobem-nos altre cop al lloc de sempre. Veig el cel blanc, la negra passarel.la de ferros prims, i l'herba humil en terra de carbó, i sento el xiscle de l'exprés.''

''Atorollat, has perdut els camins i no tens esma. T'asseus, i recordes que et van parlar d'un pou, no de camins.''

''Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu.''

''Tu, filla clara del silenci, em dius que si no sé callar, et puc dir les coses que sempre han estat dites...''

''Viure en un barri extrem, ens indueix a passejar inquiets, com si volguéssim trobar un racó de certitud...''

''Tots ens mirem i riem satisfets. Cap de nosaltres no és gaire amunt en l'escala dels éssers.''

''Tots voldríem sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix de joncs, i arrecerar les blanques medules sota molta frescor. Pero n'hi ha un que sofreix més...''

''Ens asseurem, i tot el dia, mirats pero sense mirar, ens prendrem la tèbia cervesa del silenci.''

''No sé què fer-ne, com la barra de lacre que ens ve als dits quan regirem un escriptori vell dins l'alta nit, mentre s'esquerda un gall.''

''Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n vande pressa. Digues, te'n recordaràs d'aquesta cambra?''

''Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i nosé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc te'l duré cap a tu.''

''No em miris, i no em deixis veure'm dins els teus ulls la figura poc certa, sense pedra ni aplom.''

'' Volen només saber que s'agafen de mans i van juntes, per un carrer de l'estranger.''

''Aquest sol que menstrua no es vol pondre.''

''L'altre dia vaig mirar enlaire, i enllà de la barana d'un terrat, una noia que s'havia rentat el cap, amb una tovallola    damunt les espatlles, s'anava passant, una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.''

''Plena de nens que només sabran coses que jo sé, i que no vull dir-los.''

''Mots que ens han parlat a tots tres, i fan que ens assemblem. Mots que romanen, mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits, oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.''

'' Com un minador que surt d'un pou, em pujarà des del silenci de tota la casa, brusc, el ronc de l'ascensor.''

''Ara sap, cada matí, que al cor del ric hi grunyen passions ennuegades com les que ell, de nen, sentia rogallar en la nit dels mísers, quan dormia a la cambra dels seus pares.''

''Que en tots nosaltres, miralls on es mira quan sospesa la prova de l'encert amb què s'ha triat ella els seus per sempre, retrobi, sempre nítida, una imatge.''

''Els poetes, ben cert que som uns mentiders però abans i encara més cert és que som uns egoistes.''

''Joves i noies fan amor (si bé no sempre fan l'amor): es la creença més difosa. Jo no ho sé veure. Amb les persones primers de què puc fer ús, només construeixo el discurs del poder i dels seus desficis.''

''Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund crepuscle matinal. Tot desesper d'alçar-me, m'emparraco en esbarzers i omplo de plor còrrecs d'incertitud.''

''Tremolor dels bruscos túnels per on te'm perds: cor confús, aquesta nit faig engrunes amb la traça del record que tinc als dits.''

''Llengüejo i ric, mossego cabell curt i xuclo endins valvada orella, fruit de fosca mar, la mar de noies, lluny.''

''Coneix que és un somni el que li dius d'ella, però que per sota del somni, és ella que tens als teus braços.''

''Érem el record que tenim ara. Érem aquesta imatge. Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després.''

''Pots jugar amb el seu cos, que és jove i riu, i vol el joc, i no n'ha tingut prou. Encara creus que en tu hi ha vici?''

''Ara la mena un seny d'ofrena: li han dit sempre que l'ofegués. I això, tota soleta, la noia meva ho ha fet.''

''Somriu quan tu surts d'ella i es torna a cloure intacta. Somriu d'una tendresa que no us suplicarà (tu, amb el teu món àvid) que li'n digueu bondat...''

''Noia, dona, noia,dona. Sents el batre d'un metrònom duri vetlles l'alterna natura que estimes.''

''Fins que et diu que l'altre dia et va fer el salt. Tremoles. "Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades algú se m'endú."

''Conciliats, fem via cap a la fi del món. No ens cal fer res per ajudar-lo.''

''Amor, no hi entris. Infidel ajudant del mal histrió, el cor, et lliuro descobert el seu truc d'implorar perdó.''

''El teu bes dins el meu bes, àgil amor, com el vell de la mar que desepera la clau confusa amb què el premen els braços interrogants.''

''Parts del seu cos, no les més íntimes però parts del seu cos, s'han escampat i repartit pels quatre o vint cantons d'aquesta cambra. I ara visc tot encledat  dins la cosa que estimo.''

''Any de distrets. Any trenta-vuit. Havien prohibit la platja i ens anàvem a banyar nus lliscant per sota una alambrada...''

''És aquest, és aquest d'ara, el posat com et gires, i el tors decanta i desorienta, concedit al moviment, la més pausada zona on dorm la reserva del teu cos.''

''Ja l'any quaranta dels meus anys jeu fosc a dues carboneres, ribotat.''

''...i només parlo de generalitats, com un plebeu que mai no va escoltar, frescos i lents, els records de les dones dins la casa densa, i que va buidat: un pou de por.''