GABRIEL FLORIT
(1944-)

Poeta, narrador i articulista de premsa sineuer. Ha desenvolupat la seva obra des de finals dels anys setanta, al marge de capelletes i grups literaris de tota mena.

Tot i que s'inicià a la poesia amb Carussa (1980), no fou fins als noranta quan la seva obra començà a ser coneguda i reconeguda. En aquest sentit són significatius els poemaris Pols de corc: en clau de sístole (1992) i Diàstole i quatre poemes d'amor (1994), Ferro de baula (1997), Cal Calma (1998), Segar arran (1999), El color de les coses (2000), Restoble (2001), Somada (2003), El salt de l'àngel (2007) o Com l'aigua (2009). El 2005 apareix l'antologia, amb traducció al castellà acarada a l'original català, A barlovento. Antología poética/A sobrevent. Tria poètica, on es recopilen poemes dels deu llibres de poesia publicats per l'autor fins al moment.

Pel que fa a la prosa, destaquen Prims de barra (1983), Històries de Son Sarigot (1991; 2009), Mai en dejú (2004) i El gep dels altres (2009), i els seus tres reculls d'articles de prosa memorialística, Albellons de la memòria, al qual segueixen Pa llescat (2001) i Terra prima (2005).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Gabriel Florit) per Abel Ramon Vidal. 
 

ELS POEMES