JOSEP VICENT FOIX
(1893-1987)

Poeta barceloní influït pel Noucentisme i fascinat per les avantguardes. S'autodefinia com un ''investigador'' de la poesia. 

El reconeixement com a poeta li arribà entrada la dècada dels cinquanta quan el seu estil, que incorpora tant la poesia trobadoresca i medieval italiana, com el surrealisme i el futurisme, començà a ser reclamat pels autors de postguerra. Segurament la millor manera de definir els seus referents és el clàssic vers de l'autor «M'exalta el nou i m'enamora el vell».

Publicà llibres de prosa poètica com Gertrudis (1927) i KRTU (1932), fortament influïts pel surrealisme. Però potser els poemaris que l'han fet més conegut i apreciat són Sol, i de dol (1947), On he deixat les claus (1953) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1964).

L'any 1973 li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Fou un dels primers cinc membres fundadors de l'AELC, i soci d'honor de la institució. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (J. V. Foix) per David Ventura, Nausica Solà i Helena Molist. 

 

ELS POEMES