JOAN FUSTER
(1922-1992)

Assagista, historiador, crític literari i poeta valencià. 

És conegut, sobretot, com l'intel·lectual compromès que revisà la història del seu país i del seu temps amb l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962) que tant impactà en la societat valenciana del moment i arreu dels Països Catalans fins avui. El text i la seva vida pública compromesa amb la defensa de la unitat de la llengua el convertiren en diana de l'ultradreta del P. Valencià, que atemptà contra casa seva en diverses ocasions. 

Tot i això, als anys quaranta inicià la seva trajectòria com a poeta amb Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954), obres que reuní l'any 1987 a Set llibres de versos i que es caracteritzen per seguir una línia marcadament existencialista. 

Com a catedràtic de literatura a la Universitat de València, es dedicà a estudiar les obres de Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Roís de Corella, Salvat-Papasseit, Josep Pla, Salvador Espriu, etc. 

Presidí l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991) i, a la seva mort, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Universitat Jaume I organitza actes en homenatge seu. En 2012 es commemora, amb l'organització de nombrosos actes, conferències i publicacions, el cinquantè aniversari de la primera edició de Nosaltres els valencians, i el vintè aniversari de la seva mort.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Fuster) per Rosa Masanés i Heura Marçal Serra.