''Camines en el migdia gris, tot esperant la fosca. Un entre tots. Res entre la multitud. Saps que la nit esdevindrà incipient, renovadora.''

''L'horabaixa ve, malencònic i gris. No te'l creguis. Tots dos són u.''

''Per ventura llenegaràs en l'oblit. No! Agafa caps i trenca ossos; crema  banderes i canta ben fort, si no. Desenganya't. La terra és de terra i el somni del sapastre és surreal.''

''El buit, obscur i clar, és l'aixopluc del ser perenne que ens neguen ser.''

''Has mirat de nou els ombús reflexius, el teatre profund, el teatre de ficció (l’altre), però te l’has topat mentre perdies el sol, enlluernat. Temps distret, poc clar. Els indrets queden. Els homes se’n van.''