Dramaturg, poeta i pintor, és un dels autors més innovadors del teatre català de final del segle XIX i principi del XX. Com a director de teatre i de cinema sintetitza i modernitza les diverses arts amb la voluntat d'aconseguir l'espectacle total. A més de dirigir la companyia Teatre Íntim, fundà l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. 

La seva primera etapa teatral, amb obres com Nocturn. Andante. Morat (1896) i Silenci (1898), es veié molt influïda pel simbolisme francès i per l'obra de M. Maeterlinck. En pocs anys, però, el seu teatre adquirí tonalitats més realistes, com en el cas de La culpable (1899) o Misteri de dolor (1904), i finalment s'acostà al teatre social (Els pobres menestrals, 1908) i a la comèdia de tradició europea. La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914), La família de l'Arlequí (1926) o La mentidera (1929) en són els millors exemples. 

En poesia, es guià per influències prerafaelites que són evidents en el Llibre d'hores (1899) i en el gruix de l'antologia pòstuma que aparegué l'any 1949, on predominen temes com la mort, el dolor i el misteri.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Adrià Gual) per Francesc Viñas.