RAMON GUILLEM
(1959-)

Poeta i narrador catarrogí.

Ha publicat llibres de poemes com D'on gran desig s'engendra (1985), L'hivern remot (1987; reed. 2001), Les ombres seduïdes (1990), Terra d'aigua (1993; reed. 2017), Solatge de sols (1999), Maregassa (2002), Celebració de la mirada (2005), Abisme i ocell (2010) i La set intacta (2014), com també les antologies L'íntima realitat (1981-1996) (1998) i Desig que sempre mor (petita antologia) (2003). Per aquests llibres ha rebut diversos premis com l'Ausiàs March, el Serra d'Or, etc. El més recent, La febre dels dies, rebé el premi Ciutat de València 2017. 

Com a narrador ha publicat, entre d'altres, els dietaris La cambra insomne (1992, Premi Antoni Bru d'Elx) i Com l'angèlica (2007), el llibre de relats Ahir van ploure granotes (1996, Premi Salvador Espriu) i les novel·les A foc lent (2004, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida) i Una nit entre les nits (2006).

La seva poesia ha estat traduïda al castellà, a l'èuscar, al francès, al gallec, a l'hongarès, al rus i al xinès.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Ramon Guillem) per X. R. Trigo.