VICENç LLORCA
(1965-)

Poeta, assagista i catedràtic de llengua catalana natural de Barcelona. Acadèmicament, ha analitzat les obres d'autors com Màrius Sampere, Miquel Àngel Riera, Josep Maria de Segarra, Mquel-Lluís Muntané, etc.

Com a poeta ha escrit La Pèrdua (1987), Places de Mans (1989), L'Amic Desert (1992), Atles d'Aigua (1995), Cel subtil (1999), Paraula del món. Antologia 1983-2003 (2004), Ciutats del vers (2005), De les criatures més belles (2006) i L'últim nord (2008) i ha reunit la seva obra a Les places d'Ulisses. Poesia reunida 1984-2009 (2010). Ha rebut diversos premis com, per exemple, l'Ausiàs March de Gandia o l'Estellès de Burjassot. 

En el camp narratiu, ha publicat En absència de l'àngel (2000) i dues novel·les, Tot el soroll del món (2011) i Aquell antic missatge d'amor (2018). 

Ha traduït al català Jean Cocteau, Carson McCullers, J. C. George i Bernardo Atxaga. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Vicenç Llorca) per X. R. Trigo.