CARLES MIRALLES
(1948-2015)

Poeta, hel·lenista i catedràtic de Filologia grega de la Universitat de Barcelona.

De jove publicà la terra humida (1965) i On m'he fet home (1967), que li valgué el Premi Salvat-Papasseit. Tot seguit entrà en un llarg silenci literari fins que, l'any 1981, aparegueren Camí dels arbres i de tu i Per fi la tortuga. L'any 1992, amb La mà de l'arquer, obtingué el Premi Nacional de Literatura Catalana. Part de la seva obra es troba recollida a D'aspra dolcesa. Poesia 1963-2001 (2002). 

Els seus darrers dos poemaris, No me n'he anat (2008) i L'ombra dels dies roja (2009), el feren mereixedor d'alguns premis com el de la Crítica Catalana de poesia. 

Compaginà la seva activitat com a poeta amb l'estudi dels clàssics grecs i de poetes catalans: Lectura de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba (1978; guardonada amb el Premi IEC-Josep Carner, l'any 1980), Sobre Foix (1993; Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, el 1994), Homer (2005), novament, Sobre Riba (2007) o Sobre Espriu (2013).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Carles Miralles) per Toni Terrades.