ALFONS NAVARRET
(1974-)

Poeta i filòleg valencià d'Alfara del Patriarca.

Segons la Barcelonareview, la seva poesia és ''desolada, aspra, tacada de dolor, amb un idioma magnífic. Inventaria instants, fotogrames de llums evanescents que transiten per la pupil·la del lector amb un efecte devastador''.

Ha publicat una desena de poemaris, d'entre els quals destacam Com qui contempla la mar (2000, premi de la universitat politècnica de València), Genaologies i desencontres (2001, premi Benvingut Oliver de Catarroja), En blanc (2002, premi Miquel Àngel Riera), Aparador d'ombres amb corc (2005, premi Vila de Lloseta), Malaurança de l'hora vella (2007, premi de la Vall d'Uixó), Amb tot, hi ha el no-res (2012, premi Vall de Sóller), Sucre i cendra (2014), Dies de pols i pintura tendra (2017), entre d'altres.

Coordinà l'antologia Tibarc l'arc. Una mirada a la poesia valencia actual (2012). 

S'inicià a la narrativa amb Les veus del món (2003).

Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà i al portugués. 

Dirigí l'AELC del País Valencià entre 1996 i 1998. 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.