PERE D'ALCàNTARA PENYA
(1823-1906)

Palmesà polifacètic que es dedicà a l'advocacia, a la pintura, al periodisme, a l'ensenyament de matemàtiques, a la música, a l'urbanisme, a l'edificació, a l'astronomia, a la cartografia i a la literatura, entre moltes altres ciències.

Intervingué a la vida pública cultural mallorquina i col·laborà estretament amb Antoni M. Alcover. Contribuí a fundar la Societat Arqueològica Lul·liana. 

Pel que fa a la dimensió literària de la seva biografia, destacà per ser un gran dramaturg en el context de la Renaixença. La pesta groga és la seva obra teatral més reputada. Cultivà una poesia que connectava les variants populars del costumisme més bufonesc i dialectal amb l'''alta poesia'' floralesca com demostra al poema 'Sa Colcada'', que li valgué el primer de tots els premis que obtengué als Jocs Florals de Barcelona.

Amb Cuentos mallorquines (1884), tot i que foren publicats en castellà, s'avançà a la recol·lecció de les Rondaies d'en Jordi des Racó. 

L'any 1910 l'Ajuntament el declarà fill il·lustre de Palma.

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.