JOSEP PIJOAN
(1881-1964)

Historiador, poeta i assagista barceloní. 

En la seva joventut freqüentà els ambients artístics catalans i entaulà amistat amb Joan Maragall. Passà uns anys a Itàlia i s'imbuí de les grans obres del Renaixement, a més de tractar amb Venturi, Benedetto Croce, D'Annunzio, Carducci, etc.

Tot i que la seva tasca de promotor cultural i lingüístic en el sí del catalanisme regionalista fou important, passà bona part de la vida a l'estranger: anà a Anglaterra, als Estats Units i a Itàlia, llocs on s'ocupà de tasques vitals i artístiques diverses, des de la construcció fins a la docència. 

Fou autor d'obres de crítica històrica i artística com Historia del Arte (1914), Historia del Mundo (1926), Les pintures romàniques a Catalunya (1939) i la col·lecció d'història de l'art Summa artis, en castellà.

La majoria dels seus escrits es troben recollits a Obra catalana (1963) i La lluita per la cultura (1968). 

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.