JORDI SALA LLEAL
(1967-)

Doctor en filologia catalana, traductor, dramaturg i poeta barceloní.

Com a investigador, ha treballat l'obra de Josep Carner i ha fet estudis genrals de Literatura, crítica, interpretació (2000). 

Pel que fa al teatre, ha publicat Quan arriba el migdia (1994, premi Ignasi Iglésias), Un somni d'abril (2001), Variacions sobre el sentit de la vida (1995, premi Nit Literària Andorrana), La ciutat es desperta radiant (2006, premi Recvll Josep Ametller), Puzle (2008, premi Ciutat de Sagunt), Interior amb intrusa (2007) i Tot sobre l'Edgar (2010).

Ha dirigit adaptacions teatrals d'Oscar Wilde, de Shakespeare, de Txékhov, d'Alan Ayckbourn, entre d'altres.

En poesia, ha publicat La sang dels homes (1991).

Traduí Marit ideal (1997) d'Oscar Wilde, pel qual recollí el premi Josep M. Sagarra de traducció teatral. També ha traduït altres obres de Wilde com Vera o els nihilistes (1998) i Una dona sense importància (1998), a banda d'Els monòlegs de la vagina d'Eve Ensler (1999, amb Francesca Bartrina) i de la mare sempre deia: no de Charlotte Keatley (2000, amb F. Bartrina).

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.