MARIA MERCè MARçAL I SERRA
(1952-1998)

Poeta, narradora, filòloga i traductora d'Ivars d'Urgell. 

S'inicià amb el recull de poemes Cau de llunes (1977, premi Carles Riba), fortament influït per la Nova Cançó i les lluites juvenils antifranquistes, seguit d'una de les seves obres més populars: Bruixa de dol (1979). En vida publicà un seguit de poemaris recollits a Llengua abolida (1998), d'entre els quals destacam Sal oberta (1982), La germana, l'estrangera (1985), Terra de Mai, Desglaç (1997). 

Tant per la profunditat dels seus versos com pels temes i les perspectives feministes que explora (entre d'altres, l'homosexualitat feminina i els dolors que el patriarcat infringeix a les vides de les dones), la seva obra poètica ha esdevengut un referent per escriptores i escriptors catalans del moment i -més enllà de la literatura- per la lluita feminista. 

A més, també s'acostà a la narrativa infatil i al camp de la novel·la, amb La passió segons Reneé Vivien (1994), que li aportà una pluja de premis (Carlemany, Crítica, Crítica Serra d'Or, Joan Creixells, Institució de les Lletres Catalanes, etc.). 

Fou una apassionada traductora d'autores de la talla de Colette, Yourcenar, Fini, Akhmàtova i Tsvetàieva.

Morí jove, als 45 anys, a causa d'un càncer. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Maria-Mercè Marçal i Serra) per Gabriel Boloix i Heura Marçal Serra.

ELS POEMES