Nascut a Gandia, és un dels poetes medievals més importants de la literatura universal.
Es casà en dues ocasions, però tots els fills que tengué foren ''il·legítims''. Els estudiosos relacionen la seva poesia amb aquesta situació, destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur. De fet, la seva poesia s'ocupa, sobretot, de l'amor, així com també del fenomen de la mort. En el tractament literari d'ambdós arriba a conclusions que encara avui ens sorprenen per la seva contemporaneïtat.
La seva obra poètica -s'han conservat un centenar de composicions- és una mostra de l'evolució de la poesia trobadoresca cap als nous horitzons formals i estètics de la literatura europea del Renaixement.
La seva influència, gràcies al sentit del ritme i la sinceritat amb què escrivia versos, ha abastat tradicions que van des dels poetes catalans immediats a la seva vida fins a corrents contemporanis de poesia de casa i d'altres països. Bona mostra d'això és que ha estat traduït a l'alemany, a l'anglès, al castellà, a l'hongarès, al rus, al turc, al francès, etc., i alguns dels seus poemes han traspassat els límits de la poesia per combinar-se amb la música (Veles e Vents, 1970; Cançons de mai, 1997).
Les seves obres completes començaren a aparèixer el 1912 i, des de llavors, la seva poesia ha estat antologada, estudiada i novament reunida en incontables ocasions.
L'any 1959, a la seva ciutat natal, es creà el Premi de poesia Ausiàs March de Gandia.
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Ausiàs March) per Josep Miàs.