''He obert els ulls, i tu, ànima meva, solitària en la nit, penetres el cor obscur del remotíssim llac.''

''Ombra sóc i només ombres puc veure. Només la humitat del cor d'aquestes ombres, la boira dels seus ulls, la desesma tan lenta dels seus gests. I aquest esvanir-se fosc que entenebreix l'esguard.''

''Qui ha fet de mi un astre fugitiu, un estel sense nord en cércol de tenebra? Qui m'ha acostat a la foscor superba, on tota ombra és la mort i és la mort el seu niu?''

''Més enllà de la mort, a recer de la idea, va bastir un ordre clar la teva ment: l'espai de la causa transparent que posseïa de la ment la pregonesa.''

''Ha arribat al no-res i amb no-res  s'ha confós. S'ha confós amb el tot, amb l'essència de res, amb la força  dels mots i amb l'hivern del sentit.''

''No tinc cap dubte, ja, ni tinc cap joia, i no sento, tampoc, el jou del pensament. El dolor va colpir la meva ment i el saber del no-res l'ha deixat tota sola.''

''No puc llegir els llibres amb llum septentrional: la meva ment es gela, talment, com el palau. Estic morint tot sol enmig de la gebrada i cap estel pot sostenir el meu plany.''

''Els que cap nom no tenen i en el no-res sostenen el fil del pensament. Són ells qui fan brollar les aigües, la joia i el sentit...''

''Les arborescències de la sal es gronxen entre el vent, la sorra tapa les flors cremades, i el sol, pel vent desert, enfosqueix les palmeres.''

''Quan serà que deixaré el cau on sóc, on no hi ha lloc per a cap ocell que vola, ni cap au que reposi, tota sola, ni cap vent que remogui l'aire clos?''

''Tot, altra vegada, torna? O és que res no ha canviat? O ets tu, el mateix que torna, sempre?''