MIQUEL MARTí I POL
(1929-2003)

Poeta, escriptor i traductor osonenc. 

Amb una vida adulta marcada per l'escleriosi múltiple que patí, la seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendí la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i creà paisatges interioritzats, que transmet serenitat al lector. 

En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978).

Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R. i altres narracions (1978), dos llibres de memòries novel·lades i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. També traduí diversos autors: Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, etc.

La seva trajectòria ha estat guardonada i reconeguda amb premis com el Ciutat de Barcelona, la Creu de Sant Jordi, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d'Or de la Generalitat o el Premi Nacional de Literatura. A més, la seva obra ha estat traduïda a més de 15 idiomes i, l'any 2000, es demanà que es presentàs candidatura de l'autor al Premi Nobel. 

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Miquel Martí i Pol) per Josep Miàs. 

ELS POEMES