Farmacèutic, escriptor, historiador i dinamitzador cultural santanyiner. 

Fou una figura clau en el redreçament de la llengua catalana i en el rellançament i la modernització de la literatura insular en la primera postguerra.

A les seves obres, entre les quals cal destacar Memòries d'una estàtua (1953) i el recull de narracions La vida en rosa (1957), hi palpa la seva capacitat de gran lector i el profund coneixement que té de l'expressió poètica. La seva poesia completa és recollida al volum El viatger (2002).

Si la crítica ha pogut parlar d'una tradició literària, o fins i tot d'una escola de Santanyí, és gràcies al mestratge que exerceix Bernat Vidal sobre Blai Bonet, Llorenç Vidal, Miquel Pons, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando, tots ells autors santanyiners.

També es dedicà a l'estudi de la història mallorquina del segle XIX i particià en la fundació de l'Obra Cultural Balear, així com en la creació de la secció etnològica del Museu de Mallorca (Muro).

L'any 1985 es creà a Santanyí el Premi de poesia Bernat Vidal i Tomàs.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Bernat Vidal i Tomàs) per Isabel Vidal i Antoni Vidal Ferrando.