LLORENç VIDAL
(1936-)

Poeta i pedagòg santanyiner. Fundador de la revista Ponent quaderns literaris.

Es defineix públicament com un pacifista espiritual i universalista, una ideologia que defensa a tota la seva obra i, concretament, al llibre Petit llibre d'un solitari (1968). També ha escrit altres obres relacionades amb la recerca de la pau, com ara El joven buscador de la paz (1982), Fundamentación de una Pedagogía de la No-Violencia y la Paz (1985), etc.

Influït per les pedagogies pacifistes del anys seixanta, fundà el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (DENIP). 

La seva poesia s'adscriu a l'Escola de Santanyí de Bernat Vidal i Tomàs i Blai Bonet. Ha treballat diferents móns poètics, entre els quals el haiku, el kaikai i el zajal. El cant de la balalaika (1958), Talaiot del vent (1965), Petits poemes (1999) i Poemes esparsos (2012) són alguns dels seus poemaris.

L'any 2012 s'edità una Antologia Poètica de l'autor i el 2019 veié la llum un recull de les seves Primeres poesies

Ha rebut diversos premis: Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (Mèxic), la Creu de Cavaller de l'Ordre d'Alfons X el Savi, el premi Ramon Llull del Govern Balear, la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Palma, etc. Fou porposat com a candidat al Nobel de la Pau per l'Ajuntament de Santanyí (2013).

 

Contingut elaborat per Xesc Alemany Sureda.