FRANCESC PARCERISAS
(1944-)

Poeta, traductor i crític literari del Baix Llobregat. És un membre desracat de la generació literària dels 70.

La seva obra iniciàtica fou Vint poemes civils (1966). La seva obra fins a 1983 va ser aplegada al volum Triomf del present (1992). Posteriorment ha publicat els volums L'edat d'or (1984), Focs d'octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006) i Seixanta-un poemes (2014).

La seva poesia ha estat reconeguda amb guardons com el premi Carles Riba, el Crítica catalana, la Lletra d'Or, etc., i l'han definit nombroses vegades com ''una poesia de l'experiència de la quotidianitat'', descripció que també entronca amb la seva vocació pels dietaris: La primavera a Pequín (2013) i Un estiu (2018). 

Traductor i professor de traducció de professió, ha desenvolupat una trajectòria en aquests camps que no es limita a versionar llibres estrangers al català (com en el cas d'autors com Seamus Heaney, Ezra Pound, J.R.R. Tolkien, etc.) sinó que també abasta la crítica i l'assaig: Traducció, edició i ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de ''La Bíbilia'' i de ''L'Odissea'' al català (2010), Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció (2013), etc. 

El 2015 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i el 2018 amb el Jaume Fuster que dóna l'AELC, en reconeixement a la seva vida literària. 

És soci d'honor de l'AELC.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Francesc Parcerisas) per Lena Paüls. 

 

 

ELS POEMES