En barrejar-nos amb el món, sorgeix a  
dins la confusió com si, de fet, 
mesclessis en un bòtil aigua amb llet. 
Tingues discerniment i fes neteja;

destorba els fats possibles de l'enveja 
la rosa destenyida d'on has tret 
l'aclariment d'algun instant secret 
gronxant dos líquids tristos en barreja.

Separa el jo del meu món i del món, 
tres plans i no pas dos. Sigues com l'oli 
en l'aigua. El viure, sempre, fes que voli.

Clou el jardí entorn de la veritat: 
aprèn de veure't junt i separat; 
que el món sigui tercer, no pas segon.