La foscor dintre meu s’encercla amb els llençols, no vo deixondir-se 
la flassada té rues estretes de carrers humits, bavorosos de pixum 
teb cada petó d’escuma d’àcid 
cada glopada de vòmit damunt ses Marten’s negres hem fan 
recordar... 

Que hi ha un reflex de sol a sa cala de s’Algar, 
que la terra s’escalfa i s’enfilen les flors per la teva camisa blaca. 
Que hi ha un lloc on un nou dibuix de color hem pot fer despertar 
i ser primavera a tu abraçat.