la ràbia em puja a la cresta

           m'injectares, amor, el parrupeig de la follia

Jo, pecador, 
em confés servent d'un déu 
que em regala treball -que no deman- 
i alguna claror somniada -que sí prec.

Suors d'un cant que s'interroga, 
la música que encalç em justifica, 
la veritat que olor és terratrèmol 
cap a la sublimació del donar-se; 
nit de vespes amoroses 
cap al tot harmonies de l'ignot.