Parra que el vent destria,
tota d'ací d'allí,
jo vora teu llegia
al so del teu delir.
I et vaig deixar: batia
el juny pel meu camí,
¡oh tenda que em cobria,
ventall nit i matí!
I ara te m'has tornada
tota nuosa i roja;
llences la pampolada
que tos pits d'or estoja;
ara ets escabellada
com una dea boja.