Contra l'arbre florit ton cos descansa;
defallires i no saps per què,
i romp per primer cop la cobejança
    el fil de ton alè.

Ta boca closa, part de dins murmura,
i ton braç, sense moure's, fa un convit:
més que la llum en els estels, fulgura
    en els teus ulls la nit.