Negre desfici i estranya quimera,
jo et cantaré la cançó cançonera,
perquè t'adormis, per fi, d'un plegat:
perquè t'adormis, i jo en acabat.

Àvid corcó que no hi eres de dia,
el cobrefoc t'ha donat gosadia:
¡oh poca cosa, brinet de verí,
creixes en l'ombra i et peixes de mi!

Hoste que del llit, diabòlic, m'esbulla,
ets més petit que no l'ull d'una agulla;
ets tan migrat (i és això que et consum)
que no et sabria trobar si fes llum.