Si un estel es morís, qui en tindria, fidel,
recordança en el món, tan llunyà i adormit?
Qui mirés al seu lloc hi veuria la nit.
En el cel, qui sap mai on ha mort un estel?

Si un estel a venir cal que es mostri en el cel 
(aqueix full tremolós que ja apar tan escrit)
qui podrà senyalar son viatge amb el dit?
qui sap mai, tan endins, on pot néixer un estel?

Hem viscut? O potser la parença ha mentit!
Hem de viure. El desig mentiria, cruel?
Que ton càntic humil sigui pur de recel.
Amb els ulls implorants fadiguem d'infinit.