A una dolor que va al dellà del seny
fa només l'Impossible cara tendra.-
El pur palau esdevingué pedreny:
els murs són aire, el teginat és cendra.

I, lladre d'aquest lloc desposseït,
palpant, calent, a poc a poc alçant-se,
el descoratjament roda en la nit,
rapisser del record i la frisança.

Jo só d'on ve l'inesgotable foc
que animarà la morta polseguera.-
Veig l'últim monument en l'enderroc.

Jo pujaré, sense replans d'espera
cap al camí de l'alba fugissera
pel tros d'escala que no mena enlloc.