El cucut,
ben mirat, és un perdut;
vejam, per a quins set sous
en niu d'altri deixa els ous?
Un savi us explicarà
que si el cucut té la idea
d'ésser lloable qui crea,
el carrega de covar.

És sa cua de grandària
que ultrapassa l'ordinària;
i ell, dreçat en un relleix,
tot sentint el Fat que truca
diu: -Tingués ulls a la nuca
per a veure, commogut,
si la cua m'ha crescut!