''I tot d'una, a l'aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d'una vegada,
vaig a l'Àfrica d'un vol!''

>
Plany de l'oreneta
102
/108
Plany de l'oreneta

-En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t'hi tornaries gens?

Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.

Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.

Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.

Vull delers i serenates
i cançons d'enamorats
i, a la fi d'un raig de lluna,
els poetes inspirats.

I tot d'una, a l'aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d'una vegada,
vaig a l'Àfrica d'un vol!

JOSEP CARNER
Bestiari, 1964