(com la deua meua i del mar,  
tu, lluna de la terra amb aires  
de misteri corrent pels aires  
reflectint, diuen, la claror  
del sol de foc, el gran senyor  
de la vida, tot és possible,  
prô tu en fas quelcom de terrible-  
ment diferent, lluna d'argent  
i d'argent-viu, gira-sol lent,  
pedra que comandes les tropes  
dels llunàtics amb oros, copes,  
espases i bastos, tan blanca 

pel teu carrer sense cap tanca,
lluna que vas fent els teus ritus

pel teu terreny sense detritus
(sense fer cas de la ferralla
que et tira al cim certa canalla),
tu que si vols, no sé pas com, 
pots ser còmplice de tothom
que et vegi groga, roja, bruna,
negra, enamorada, moruna,
lluna que contemples les penes
de la ciutat o bosc d'antenes,

gitana, pagesa, emigrant,
que vas i véns tot passejant
per l'espai de franc per dret propi,

mare del peix, del telescopi,
dels borratxos, i del meu cos,
de l'enyor, i dels plats d'arròs

[...]