No té consol ser lliure. Llibertat,  
vés-te'n enllà on no hi plou, que et vegi prop,  
per mirar com t'asseques, mentre rob  
vencills, fermalls, cordills d'home robat. 
 

102
/113

Desarmat, davant teu del tot armat,  
retut, captiu i sense orgull em trob.  
Si per la pedra em fas passar, el teu cop  
faria que de mi fos desfermat. 

No té consol ser lliure. Llibertat,  
vés-te'n enllà on no hi plou, que et vegi prop,  
per mirar com t'asseques, mentre rob  
vencills, fermalls, cordills d'home robat. 

Home, al qual li han tret els calçons,  
per fer-hi llenya a sobre, fer-hi llarg,  
per a què senti la raó amb raons, 

que no és lliure sinó amat amarg,  
que sap de tu el que sap dels teus grillons,  
i amb aquesta ciència te fa un arc. 

BLAI BONET
Sonets, 2000