Tinc la gola mig cascada  
i et diré què no m'agrada:  
no la mandra, la bugada  
no, sinó  
 tanta roba mig portada  
oblidada en un racó. 

El ruc m'agrada com brama,  
no el grandassàs que proclama  
que no plora ni si mama  
ni si no  
i fa el drama si la mama  
no li diu que ets bon minyó. 

Ni el somriure fi que et clava  
com si res la mala bava:  
"sóc feliç si sóc esclava,  
si no, no"  
i soleta així s'excava  
la tomba en una presó. 

Ni els milhomes que no para  
de dir que et trenca la cara  
"perquè ni" o així ho declara  
"sí nin no"  
i és saliva el que dispara,  
no aprofita l'ocasió. 

No m'agrada el qui delata  
ni el gos que tothora es grata  
ni veure molt metge amb bata,  
sí, sí, no,  
ni el polític amb corbata  
ni el poeta de sabó. 

I no m'agrada i m'ataca  
els nervis la llet de vaca,  
ni que em rasquin la butxaca,  
no, no, no,  
ni el lloguer de la barraca  
ni que se'm trenqui el porró.