''La veritat ensenya  
la cara el cul el nom,  
escrit no el tinc,  
¿no el sap tothom?''

43
/179

La veritat emprenya...  
i amb tot el temps  
em va creixent a dins  
fins que em fuig. 

La veritat cabreja...  
em fa cabró, cabrit, cabreta  
de roc en roc agut saltant  
al so de l'escopeta. 

La veritat mosqueja,  
núvol difús de taques negres que t'acompanyen...  
quan entres a la mesquita  
dus el cap coronat de mosques. 

La veritat ensenya  
la cara el cul el nom,  
escrit no el tinc,  
¿no el sap tothom? 

ENRIC CASASSES
Començament dels començaments i ocasió de les ocasions, 1994