Sentia a dins del cap
en un cel de cassalla
cançons de rossinyols
quan la vaig veure
una carraca a vela
que ens abordava.
La portava una dona
en nervis de pirata i 
no parla gaire.
Escup un mal esquitx
al veure'm i al mirar-me.
Té el grumet al costat, 
la criatura.
Mig gira el cap, em fa
un gest que me'l temia
i com si res
m'espanta amb el dolor
que l'atenalla.
Després amb un seu crit
el vent s'embala
i la veig que s'en van
i no m'ataca,
deu creure en l'enemic
que jo no era, així
em va salvar la vida i què
la vida així no em val 
ni un rave.