[...]  
Una vegada sota el pi 
del jardí de la miranda 
vam passar tota una tarda 
mastegant fulles de l'arbre andí del coca 
jo i una mig neboda adoptiva que tenia 
que li acabaven d'acabar de créixer 
bastant els pits 
sèiem a terra i aquelles fulles americanes 
ens van donar la lleugeresa fina i 
deliciosa, la cosina 
de l'hostalera em va explicar 
amb tot detall pèl nom cognoms senyals i tot 
la novel.la sencera Els tres mosqueters 
i l'altra part sencera de Vint anys després 
sense saltar-se res 
fil per randa 
millor que la pel.lícula àdhuc 
què millor que si els hagués llegits jo 
i ara ja no m'atreviré 
mai a llegir-los 
m'estimo més recordar-los 
a sota el pi en versió femenina 
adolescent que a més d'oferir-me 
una obra d'un autor 
em donava la febre d'una 
lectora seva apassionada com 
si fóssim a la primavera 
i com si el viure fos 
mastegar estranys enciams 
i no cansar-se del plaer de cap plaer 
senzill i complicat com ara 
escoltar un conte que va durar hores 
que ni es notaven que no pesaven 
quasi diries que ni passaven. 
[...] 

[...] Per nosaltres 
el poema encara insuperable [i ni falta que li fa] 
és el de l'escarbat bum-bum 
que alguna plana filofílica ja li he dedicat 
segurament és en alguna carpeta vella que heretí del pare 
que a més d'haver-me proporcionat 
llàpits i gomes papers blancs i paper imprès 
em va infondre aquesta febre del no t'adormis 
maragallià que diu vigila 
i amb quatre estrofes o més ben dit 
amb els quatre versets de la primera i prou 
m'ha servit de filosofia moral 
de religió de manual per a la vida pràctica 
i fins i tot de vitamina o dietilamida... 
[...]