Caic en picat com ull de toro mort, 
m'aferro a les teves lletres 
en cartes que no tinc 
i t'escolto la veu del contestador, 
nit profunda.

Camino travessant la ciutat, 
creu mullada d'idees, 
creu mullada d'idees enmig de la tempesta, 
gotes com el brollador del teu fluix, 
que m'emborratxa quan no vull pes 
i em deixo anar mentre m'oloro la roba 
amb el perfum que em puja de tu, 
nit profunda com nit que es mulla, 
nit profunda com crit que només sento jo 
quan m'escapo de casa teva, 
nit profunda sense tu, que no es pot viure, 
nit profunda com gola de llop i dents 
que sagnen com nit profunda, 
com creu que es mulla.